La història de la mel d’abella és fascinant i rica en tradicions ancestrals. De tant en tant, les abelles van ser valorades pel seu nèctar dolç, i es van utilitzar amb diversos suggeriments al llarg de la història.
Es creu que fa més de 4.000 anys, els antics egipcis coneixien els beneficis de la mel d’abella i el seu ús com a aliment i medicina. A més, s’utilitza en rituals religiosos i com a regal als déus. Aquest article és apreciat ja que és vàlid per al seu ús com a moneda de canvi.
A l’Antiga Grècia, la mel del nadó també ocupava un lloc perdut a la companyia. Els esportistes olímpics consumeixen abans de competir per obtenir energia i millorar-ne el rendiment. A més, Hipòcrates, considerat el pare de la medicina, va utilitzar la mel com a remei per tractar diverses malalties a causa de les seves propietats antibacterianes i antiinflamatòries.
Durant l’edat mitjana, la mel d’abelles es va convertir en un ingredient fonamental de la cuina europea. S’utilitza per endolcir aliments i nadons, i també s’utilitza per preparar herbes i medicaments naturals.
Amb això, l’apicultura ha millorat i descobert diversos mètodes per obtenir mel d’abelles de gran qualitat i en grans quantitats. Això permetrà que aquest deliciós producte arribi a moltes persones i es converteixi en un aliment gaudit a tot el món.
Avui dia, la mel d’abella és valorada per les seves propietats nutricionals i medicinals increïbles. És una font natural de vitamines, minerals i antioxidants, i es fa servir només per enriquir els aliments, encara que s’utilitza per mantenir els aliments frescos, millora la digestió i afavoreix la curació de ferides.
La història de la mel d’abella és una de les maneres com la naturalitat ha aportat a la humanitat un plaer dolç i beneficiós. Des de l’antiguitat, aquest daurat ha estat apreciat pel sabor, les propietats curatives i la capacitat per unir al voltant d’un aliment torrat com la mel d’abella.